Moment Yin
La lluna es deixa entreveure en la profunditat de la nit.
El mar en silenci, quiet i fosc, assaboreix el repòs de les onades deixant anar un aroma salat.
El cos de la dona, embolicat amb una llisa manta, reposa a la sorra sense moviment aparent… Respira pausadament permetent viatjar la seva ment cap endins.
Posa les mans al hara i inspira profundament. Sent com l’aire fresc i salat penetra pel nas i recorre el seu cos fins arribar a tocar les mans... el deixa anar poc a poc investigant amb una nova respiració.
Mou les mans al pit tot sentit els seus pulmons. Respira i sent, respira i sent, sent i torna a respirar... Una lleugera sensació de tristor la envaeix i algunes llàgrimes llisquen per les seves galtes. No fa res. No s’altera. Respira i sent aquesta tristor fins omplir els seus pulmons d’un espai blanc que fa assecar el seus ulls del plugim de llàgrimes.
Inhala una bona dosi d’aire i desplaça la seva ma esquerra sota les costelles a tocar del fetge. Respira i sent, respira i sent. El seu contacte es tant subtil que un cert moviment orgànic es fa present. Omple d’aire l’espai acompanyant la seva ma, mentre desdibuixa del seu rostre l’enuig i la ràbia latent. No s’altera. Respira i sent aquest enuig fins omplir el seu fetge d’un color verd que la rel·laxa.
Ara, mou la seva ma dreta amb idèntic contacte subtil fins sentir la melsa. Respira i sent, respira i sent. No hi ha moviment, només repòs i reflexió mentre una ràfega de color groc inunda l’espai interior sota la seva ma.
Pren alè de silenci i d’aire fresc i salat per continuar desplaçant les mans a la zona lumbar, tot reposant-les als ronyons. Respira i sent, respira i sent... Una esgarrifança recorre tot el seu cos, ocupant cada espai d’una fredor molt interior. No es mou. Una sensació d’enfonsament i profunditat la envaeix fins l’extrem de quasi sentir por i fugir. El soroll del mar la retorna i el color negre de la nit la recull en aquest espai íntim que es ella mateixa. Viu el moment tot respirant i sentint...
De sobte, obre els ulls fins ara tancats, tot comprovant que la fredor interior que fins fa uns moments sentia, es bescanvia per calidesa, per una sensació de caliu que la envolta. Les mans es desplacen al cor tot reposar. Respira i sent, respira i sent alegria arreu del seu cos. El color vermell del cor s’encomana i el batec activa un moviment que recorre tots els racons. Un somriure es pinzella a la cara i respira i sent.
Respira l’aire fresc i salat que penetra al seu cos i sent que està viva.
AJPU; “Es el Espíritu del Sol”
El mar en silenci, quiet i fosc, assaboreix el repòs de les onades deixant anar un aroma salat.
El cos de la dona, embolicat amb una llisa manta, reposa a la sorra sense moviment aparent… Respira pausadament permetent viatjar la seva ment cap endins.
Posa les mans al hara i inspira profundament. Sent com l’aire fresc i salat penetra pel nas i recorre el seu cos fins arribar a tocar les mans... el deixa anar poc a poc investigant amb una nova respiració.
Mou les mans al pit tot sentit els seus pulmons. Respira i sent, respira i sent, sent i torna a respirar... Una lleugera sensació de tristor la envaeix i algunes llàgrimes llisquen per les seves galtes. No fa res. No s’altera. Respira i sent aquesta tristor fins omplir els seus pulmons d’un espai blanc que fa assecar el seus ulls del plugim de llàgrimes.
Inhala una bona dosi d’aire i desplaça la seva ma esquerra sota les costelles a tocar del fetge. Respira i sent, respira i sent. El seu contacte es tant subtil que un cert moviment orgànic es fa present. Omple d’aire l’espai acompanyant la seva ma, mentre desdibuixa del seu rostre l’enuig i la ràbia latent. No s’altera. Respira i sent aquest enuig fins omplir el seu fetge d’un color verd que la rel·laxa.
Ara, mou la seva ma dreta amb idèntic contacte subtil fins sentir la melsa. Respira i sent, respira i sent. No hi ha moviment, només repòs i reflexió mentre una ràfega de color groc inunda l’espai interior sota la seva ma.
Pren alè de silenci i d’aire fresc i salat per continuar desplaçant les mans a la zona lumbar, tot reposant-les als ronyons. Respira i sent, respira i sent... Una esgarrifança recorre tot el seu cos, ocupant cada espai d’una fredor molt interior. No es mou. Una sensació d’enfonsament i profunditat la envaeix fins l’extrem de quasi sentir por i fugir. El soroll del mar la retorna i el color negre de la nit la recull en aquest espai íntim que es ella mateixa. Viu el moment tot respirant i sentint...
De sobte, obre els ulls fins ara tancats, tot comprovant que la fredor interior que fins fa uns moments sentia, es bescanvia per calidesa, per una sensació de caliu que la envolta. Les mans es desplacen al cor tot reposar. Respira i sent, respira i sent alegria arreu del seu cos. El color vermell del cor s’encomana i el batec activa un moviment que recorre tots els racons. Un somriure es pinzella a la cara i respira i sent.
Respira l’aire fresc i salat que penetra al seu cos i sent que està viva.
AJPU; “Es el Espíritu del Sol”
