Instante

7.9.15 Esther Crespo

En la inmensidad del silencio absoluto, el cuerpo reposa, los ojos se cierran, la mente ralentiza… vacío.

En la profundidad desdibujada del entresueño, las imágenes ya soñadas se superponen… inquietud.

En la sutil evocación del momento presente, la emoción renace… suspiro.

En el despertar, el intenso blanco envuelve… luz.



Silencio- Vacío

Entresueño - Inquietud

Evocación - Suspiro

Despertar - Luz  

La meva palmera...

12.7.15 Esther Crespo




Marxes... te'n vas

I sento que amb tu se'n va una part de mi... se'n va la fortalesa, la robustesa, aquesta presència gran i dura, que busca sempre fer arrels, donar suport i estar sempre al seu lloc.

Trobaré a faltar les teves fulles, la teva ombra, l'espai que permet que els altres no em vegin, l'estar sempre com a recordatori de l'herència.

Deixes un gran buit, un espai que amb el temps hauré de omplir ...

Mors per donar espai al renéixer però sempre, sempre, el teu record estarà aquí.

Adéu ... ombra que m'acompanya des que obro els ulls cada matí.

Adéu ... fulles seques que continuen creixent cap amunt sense gairebé sentit d'esser.

Adéu ... presència heretada que durant aquests tretze anys has crescut amb mi.

Reposa a la terra per tornar a donar vida allà on sigui necessari.

Gràcies per la teva presència durant tot aquest temps.






Suscribirse a: Entradas (Atom)