La meva palmera...
Marxes... te'n vas
I sento que amb tu se'n va una part de mi... se'n va la
fortalesa, la robustesa, aquesta presència gran i dura, que busca sempre fer
arrels, donar suport i estar sempre al seu lloc.
Trobaré a faltar les teves fulles, la teva ombra, l'espai
que permet que els altres no em vegin, l'estar sempre com a recordatori de
l'herència.
Deixes un gran buit, un espai que amb el temps hauré de
omplir ...
Mors per donar espai al renéixer però sempre, sempre, el teu
record estarà aquí.
Adéu ... ombra que m'acompanya des que obro els ulls cada
matí.
Adéu ... fulles seques que continuen creixent cap amunt
sense gairebé sentit d'esser.
Adéu ... presència heretada que durant aquests tretze anys
has crescut amb mi.
Reposa a la terra per tornar a donar vida allà on sigui
necessari.
Gràcies per la teva presència durant tot aquest temps.
0 comentarios:
Publicar un comentario